SlideShare a Scribd company logo
1 of 5
Calígula Treball fet per:  Ismael Rodríguez Marc Puigventos Bruno sanchez
Familia i vida Calígula era el fill més petit de Germànic i d'Agripina la Gran, besnét d'August i nét-nebot de Tiberi. Cresqué en una família nombrosa, amb dos germans i tres germanes, als campaments militars de la Germània Inferior, on son pare comandava l'exèrcit imperial. El seu nom fou idea dels soldats de les legions, que feien broma d'ell tot disfressant-lo de legionari i calçant-li petites càligues, una mena de sandàlies militars romanes.
Regnat Quan l'emperador Tiberi morí l'any 37, el seu testament designà Calígula com a hereu, conjuntament amb Tiberi Gemel, nét de Tiberi. Calígula ja era un home ambiciós i no perdè el temps. Dos dies després, el 18 de març, fa que el Senat romà declari nul el testament de Tiberi i es proclama emperador en solitari. Ordenà assassinar Gemellus poc temps després.Els primers mesos del seu regnat foren prometedors, ja que Calígula concedí premis a la guàrdia pretoriana, manà arxivar tots els casos de traïció iniciats per Tiberi, indultà els proscrits i els cridà de retorn; també molts exiliats. No obstant això, poc de temps després, Calígula emmalaltí d'una mena de dolència cerebral, segons Suetoni i Dió Cassi, motiu pel qual estiguè molt prop de la mort i després, quan es recuperà, el comportament de l'emperador canvià radicalment. Estudis moderns suggereixen que l'emperador patia una depressió nerviosa o alguna mena d'encefalitis, per a justificar el seu canvi d'actitud.
Opinio de la gent Calígula era considerat com una persona extremadament ignorant i mal preparada per a governar. El terror de les persecucions tornà, al mateix temps que l'emperador prenia actituds com a mínim excèntriques, com ara nomenar cònsul el seu cavall de carrera Incitatus, i manar esculpir el seu cap a totes les estàtues de divinitats de Roma, considerant-se ell mateix mateix com un déu.
Mort A poc a poc es tornà impopular i, al principi de l'any 41, fou assassinat per un legionari de la seua guàrdia personal, Cassius Chaera, del qual acostumava burlar-se pel seu aspecte efeminat.

More Related Content

Similar to Trebal cc

Dioclecia
DiocleciaDioclecia
Diocleciatxeiks
 
E23 odp-120517024109-phpapp01
E23 odp-120517024109-phpapp01E23 odp-120517024109-phpapp01
E23 odp-120517024109-phpapp01martiguapo
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romàsergi16
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romàsergi16
 
Limperi romà
Limperi romàLimperi romà
Limperi romàpereti
 
L'imperi Romà
L'imperi RomàL'imperi Romà
L'imperi Romàpereti
 
Caigudaimperi
CaigudaimperiCaigudaimperi
CaigudaimperiSergi
 
Dioclecià (245 312 d
Dioclecià (245 312 dDioclecià (245 312 d
Dioclecià (245 312 dtrebla_1996
 
Baix imperi
Baix imperiBaix imperi
Baix imperiJose
 

Similar to Trebal cc (18)

Dioclecia
DiocleciaDioclecia
Dioclecia
 
Presentació Sant Dioclecià
Presentació Sant DiocleciàPresentació Sant Dioclecià
Presentació Sant Dioclecià
 
Calígula
CalígulaCalígula
Calígula
 
DINASTIA JULIOCLAUDIA
DINASTIA JULIOCLAUDIADINASTIA JULIOCLAUDIA
DINASTIA JULIOCLAUDIA
 
E23 odp-120517024109-phpapp01
E23 odp-120517024109-phpapp01E23 odp-120517024109-phpapp01
E23 odp-120517024109-phpapp01
 
Julio César
Julio CésarJulio César
Julio César
 
Gaius Iulius Caesar
Gaius Iulius CaesarGaius Iulius Caesar
Gaius Iulius Caesar
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
GAIUS IULIUS CAESAR.ppt
GAIUS IULIUS CAESAR.pptGAIUS IULIUS CAESAR.ppt
GAIUS IULIUS CAESAR.ppt
 
Limperi romà
Limperi romàLimperi romà
Limperi romà
 
L'imperi Romà
L'imperi RomàL'imperi Romà
L'imperi Romà
 
Caigudaimperi
CaigudaimperiCaigudaimperi
Caigudaimperi
 
Ab urbe condita
Ab urbe conditaAb urbe condita
Ab urbe condita
 
Dioclecià (245 312 d
Dioclecià (245 312 dDioclecià (245 312 d
Dioclecià (245 312 d
 
Servi Tul·li
Servi Tul·liServi Tul·li
Servi Tul·li
 
Ciceró
CiceróCiceró
Ciceró
 
Baix imperi
Baix imperiBaix imperi
Baix imperi
 

Trebal cc

  • 1. Calígula Treball fet per: Ismael Rodríguez Marc Puigventos Bruno sanchez
  • 2. Familia i vida Calígula era el fill més petit de Germànic i d'Agripina la Gran, besnét d'August i nét-nebot de Tiberi. Cresqué en una família nombrosa, amb dos germans i tres germanes, als campaments militars de la Germània Inferior, on son pare comandava l'exèrcit imperial. El seu nom fou idea dels soldats de les legions, que feien broma d'ell tot disfressant-lo de legionari i calçant-li petites càligues, una mena de sandàlies militars romanes.
  • 3. Regnat Quan l'emperador Tiberi morí l'any 37, el seu testament designà Calígula com a hereu, conjuntament amb Tiberi Gemel, nét de Tiberi. Calígula ja era un home ambiciós i no perdè el temps. Dos dies després, el 18 de març, fa que el Senat romà declari nul el testament de Tiberi i es proclama emperador en solitari. Ordenà assassinar Gemellus poc temps després.Els primers mesos del seu regnat foren prometedors, ja que Calígula concedí premis a la guàrdia pretoriana, manà arxivar tots els casos de traïció iniciats per Tiberi, indultà els proscrits i els cridà de retorn; també molts exiliats. No obstant això, poc de temps després, Calígula emmalaltí d'una mena de dolència cerebral, segons Suetoni i Dió Cassi, motiu pel qual estiguè molt prop de la mort i després, quan es recuperà, el comportament de l'emperador canvià radicalment. Estudis moderns suggereixen que l'emperador patia una depressió nerviosa o alguna mena d'encefalitis, per a justificar el seu canvi d'actitud.
  • 4. Opinio de la gent Calígula era considerat com una persona extremadament ignorant i mal preparada per a governar. El terror de les persecucions tornà, al mateix temps que l'emperador prenia actituds com a mínim excèntriques, com ara nomenar cònsul el seu cavall de carrera Incitatus, i manar esculpir el seu cap a totes les estàtues de divinitats de Roma, considerant-se ell mateix mateix com un déu.
  • 5. Mort A poc a poc es tornà impopular i, al principi de l'any 41, fou assassinat per un legionari de la seua guàrdia personal, Cassius Chaera, del qual acostumava burlar-se pel seu aspecte efeminat.